En aquesta plana hi anirem posant impressions i ... ara un comentari sobre : 

(1-IX-2010 al 8-IX-2010)PERQUÈ ALGUNS POLÍTICS ENS TRACTEN DE XIMPLES?

 

Des de fa dies hi ha una certa coincidència entre determinats polítics en una afirmació semblant a: “Ara no podem prioritzar el dret a decidir, la independència, ... perquè el que ens cal ara és treballar per sortir del pou, sortir d’aquesta crisi,...”

Bé doncs, ras i curt, són més falsos que un “duro sevillano” (semblen una cosa i en són una altra).

Si repasseu una mica la història dels últims 30 anys veureu que sempre que hem volgut fer  un pas endavant han sortit gurús de la política dient que havíem de posposar-ho perquè ara calia fer una altra cosa, que hi havia altres urgències, altres necessitats més importants.

Ens estaven enganyant i ara també ho volen tornar a fer. Quan ens diuen que a nosaltres ens cal fer això i allò abans de parlar d’independència o del dret a decidir no ens diuen la veritat perquè no som nosaltres els que tenim aquests problemes, sinó que és Espanya qui els té.

 A nosaltres no ens cal sortir de cap crisi immensa, sinó que és a Espanya que li cal. Quan no és una cosa n’és l’altra però Espanya sempre té una crisi o una altra, i quan no en tenen cap ho fan tan malament que estiren més el braç que la màniga i apa!, tornem-hi, una altra crisi (que tornaran a pagar els catalans).

Lliures d’Espanya nosaltres no tindríem cap mena de crisi i podríem viure molt millor (senzillament estaríem passant un refredat i no pas un càncer que sembla que mai no tindrà aturador).

És cert que lligats a Espanya hem fet moltes de les mateixes tonteries del totxo, però si fóssim independents no necessitaríem més de tres o quatre anys per posar-nos en un dels llocs capdavanters d’Europa en molts aspectes de la recerca i de la petita i mitjana indústria.

Fem-nos lliures mentalment, fem-nos lliures democràticament, fem-nos lliures políticament, tenim el dret a decidir, votem!

 

 

Visca la Terra!

 

Tothom.cat (Any segon)

 

 

 

 

(20-VIII al 30-VIII) SI VOLEM ARRIBAR A LA NORMALITAT, HEM D’ACTUAR NORMALMENT

En cap país del món es demanaria que els partits es presentessin junts a les eleccions, en canvi sí que se’ls podria demanar que dintre dels seus projectes hi tinguessin aquells elements essencials per a la supervivència del país, en aquest cas : la independència..

És bo que els partits es presentin cadascú pel seu compte, el que no seria bo fora que es tiressin els plats pel cap els que volen la independència; encara que cal que els nous partits vagin definint el seu espai social, el seu projecte, i això sempre ha volgut dir repartir quatre  empentes i un xic de llenya, és natural.

A les properes eleccions segurament la majoria la traurà CiU perquè encara la majoria de la societat, i ells en són un bon exponent, va amb el lliri a la mà, fruit de pujolisme.

Es pensen que aconseguiran el concert econòmic, i la patacada que es clavaran serà monumental, però cal que se la clavin i cal que tothom vegi que no hi ha res a fer amb Espanya, en res de res, fins i tot els pujolistes.

En aquestes properes eleccions hauria de quedar clar el mapa polític. Per una banda els  independentistes, per l’altra els autonomistes-federalistes (de diferent grau) que de mica en mica ja es veuran forçats a escorar-se cap a la independència i els nacionalistes espanyols.

Una de les idees que CiU farà circular i que al PSC li va molt i molt bé, és la “idea” que no hi ha una majoria social en favor de la independència. De moment és cert, un 30% no és una majoria social.

Ara bé, entre admetre que encara no hi ha una majoria social i el dir que encara que al Parlament hi hagués una majoria política en favor de la independència, aquesta no es podria proclamar perquè “segons ells” no hi ha un majoria social, és una fal·làcia d’autonomistes caducats, rancis i porucs.

Dir una cosa semblant és tant com dir que tots som idiotes, ximples i estúpids, i quan hem anat a votar o no hi hem anat, no sabíem què ens fèiem.

De totes maneres veurem quin percentatge serà quan CiU s’hagi clavat la “Gran Castanya”, i entre això i l’ajuda que ens donarà el Tribunal d’involució feixista (TC)  potser no trigarem gaire a ser el 50%.

 Els espanyols no ho volen i hi posaran tots els entrebancs de la seva legalitat, però nosaltres acabarem votant, directament o a través del Parlament i la seva legalitat deixarà de ser, oficialment, la nostra.

 

 

 

(11-VII-2010)Aquest cop l’ase dels cops, els ciutadans de segona, els pàries de l’Estat espanyol ...
Manifestació del 10 de juliol de l’any 2010 (any segon cap a la independència).  La del 77 va canviar l’Estat, aquesta encara més.
Aquest cop l’ase dels cops, els ciutadans de segona, els pàries de l’Estat espanyol varen sortir al carrer i varen dir que ja n’hi havia prou! 

Hi ha persones que es tenen per sàvies o, com a mínim, per saberudes que van dient que la manifestació d’ahir, la del 10 de juliol de l’any 2010,  no canviarà res i s’equivoquen, i sinó temps al temps.

És cert que no canviarà res de seguida, però en un termini de tres anys el mapa legal de l’Estat espanyol haurà canviat, i molt, i si es foten tossuts de no voler-lo canviar, haurà canviat el mapa físic.

Molts deien que la manifestació del 1977 la de : “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia” , no serviria de res, refot si va servir, i si no hagués servit hi hauria hagut un daltabaix. El que passa és que aleshores a Madrid hi havia un polític que pensava i no pas com el  d’ara que és més mentider que el Pinotxo i més curt que una cua de conill.

El que va quedar clar ahir és que la gent vol poder decidir lliurement, què decidirà? “chi lo sa” .

Per a molta gent i de moltes edats diferents i amb molts colors diferents i amb moltes llengües diferents, el futur és la independència, per d’altres segur que només va ser la necessitat de sentir-se respectats, però per a tots era el rebuig més clar i net a l’actual  legalitat espanyola que permet coses com les del Tribunal d’involució feixista.

Aquest cop l’ase dels cops, els ciutadans de segona, els pàries de l’Estat espanyol varen sortir al carrer i varen dir que ja n’hi havia prou!

 

 

 

26-VI-2010: Els espanyols tenen un full de ruta claríssim des de fa 300 anys, crear l’ambient, l’estructura empresarial, l’organització social, les normes, les lleis (ells en diuen justícia) i els mitjans de comunicació que els sigui favorable als seus interessos.

I quin és l’interés primer de tot bon espanyol?

Doncs sotmetre els catalans i aconseguir que desapareguin com a nació. És semblant a allò de :”Que bonita seria Cataluña si no fuera por los catalanes!”.

Ara hi tornen amb una altra embranzida a través d’un tribunal que ells en diuen constitucional i que nosaltres n’hauríem de dir : Tribunal d’involució feixista.

Aquest tribunal, teòricament hauria de procurar que  l’esperit de la transició : de pacte, de bona avinença, de suma, fos el que presidís l’organització social de l’Estat, però no senyor, com que tots ells (dits conservadors o progressistes) són un producte genuí del feixisme són incapaços de fer aquesta feina i han retornat als orígens a “Que bonita...” i, per tant, el seu objectiu és clar : tornem-los a fotre patacada a aquests catalans, patacada legal a veure si així aconseguim fer-los desaparèixer.

La injustícia és la seva justícia cap a Catalunya.

Per desgràcia són tan ignorants que no han après res de res de la història, ni de la seva ni de la dels altres, o sinó mirin la diferència que hi ha entre les maneres de tractar Escòcia per part de la Gran Bretanya o el Quebec per part del Canada, i la d’Espanya i els seus tribunals cap a Catalunya.

Els espanyols no hi han entès mai res de democràcia, ells són ells i els altres que es fotin i s’hi sotmetin.
Si ens ho mirem històricament ja ens agrada i ens fa il·lusió que siguin tan políticament INEPTES (la primera vegada que es va parlar d’autonomia va ser per aplicar-la a Cuba. Evidentment els senyors de los madriles varen posar-s’hi ferrucs: que no! que no!, res d’autonomia, “que se han creido esos cubanos”) així varen perdre Cuba i així nosaltres arribarem a la independència.

 

Votem, votem i votem!, i si ens volen prohibir votar, tornarem a votar.

 


 

 

 

4550 visites - www.tothom.cat © 2007